Castell

Castell

CASTELLS MEDIEVALS DE CATALUNYA

Un castell és una fortificació per a ús militar, generalment de l'edat mitjana.  També s'aplica sovint a la mansió principal d'un príncep o noble. Els primers castells es començaren a construir entre els segles VIII i XV.

Castell de Cardona (s.XI)

HISTÒRIA

Els castells van proliferar durant l'Edat Mitjana, moment en què el castell no només complia funcions purament militars, sinó que servia també de residència als senyors de la noblesa i als reis mateixos, i amb el temps podien arribar a ser un autèntic palau fortificat. Tot i que podia estar situat en els nuclis urbans, el més comú és que se situés en llocs estratègics, normalment en punts elevats i propers a un curs d'aigua, des d'on pogués organitzar-se la pròpia defensa i la de les viles que d'ell depenien.

A partir del segle XVI,  la noblesa propietària dels castells els va anar abandonant a canvi de mansions. Per aquest motiu, i perquè van quedar obsolets en la seva funció militar, els castells van perdre tot interès i van decaure fins a l'actual ruïna de la major part d'ells.

ARQUITECTURA

En l'arquitectura castellera, poden assenyalar-se els següents components com essencials i característics: Tot el recinte és tancat per una muralla alta i gruixuda, generalment transitable, per un camí que la recorre a la part superior. De tret en tret, s'intercalen a la muralla torres que permeten diversificar els angles de tir i defensar millor les cortines.

Tots els llenços solen estar rematats per merlets per a la protecció dels defensors. També és habitual disposar de garites volades per millorar les condicions de tir sobre els assaltants. Al peu de la muralla i rodejant per l'exterior s'obre de vegades una fossa per impedir l'aproximació de l'enemic, amb ponts llevadissos. Hi pot haver més d'un anell defensiu emmurallat.

La torre de l'homenatge o mestre és la torre principal, que serveix de residència del senyor i compleix les funcions més destacades del castell, allotjant les estances principals i, de vegades, els magatzems de queviures. Es troba en la posició més abrigada en relació amb un possible atac exterior, de manera que si sucumbissin la resta de les defenses, aquesta torre proporcionés un últim refugi. Generalment és més alta que la resta del conjunt, les seves dimensions poden ser de fins a 40 metres. La torre de l'homenatge més alta d'Espanya és la del Castell dels Sotomayor Zúñiga a Belalcázar (Còrdova).

El pati d'armes constitueix un espai central que en alguns casos recorda els claustres monàstics. Al voltant del pati es distribueixen les dependències, com la capella (quan n'hi ha), la sala de recepcions, les naus per aquarterament de la tropa, l'armeria, etc. L'entrada al castell es produeix a través del pati d'armes, des d'ell s'accedeix a la resta de les dependències com passadissos d'accés a les masmorres o fins i tot passadissos secrets de fugida, que solen estar reservats al senyor.

El pou és un del dipòsit per emmagatzemar l'aigua gairebé sempre obtinguda amb aportacions de ròssec, de vegades el sistema permetia emmagatzemar també l'aigua de pluja. Generalment estava construït sota terra. La barbacana és una fortificació de defensa addicional, en el costat més avançat de la fossa. Protegia portes, caps de pont o qualsevol altre lloc que fos punt feble.

La distracció preferida dels nobles era la participació en els torneigs. La senyora dirigia els servents i intervenia als torneigs com a dama d'honor.

CASTELLS, FORTIFICACIONS I FORTALESES A LA CATALUNYA MEDIEVAL.

A Catalunya hi ha uns sis-cents castells i fortaleses escampats per tot el seu territori.

El Castell de Peralada

El Castell de Peralada, tal i com el seu nom indica, es troba al municipi  de Peralada, (Alt Empordà).

Aquest és un castell que destaca per la seva elegància, el qual fou la residència i centre del comtat de Peralada. Habitualment, els castells, per la seva majestuositat,  permetien demostrar al poble el poder que posseïen els comtes. Inicialment, fou construït l'any 1285, al centre del poble, però amb la guerra contra França quedà destruït i es reconstruí fora de la muralla. Els comtes, aprofitant la remodelació, oferiren als frares carmelites parts dels terrenys perquè hi edifiquessin un convent. Per aquest motiu, avui dia, es troba en el castell el museu dels frares.

No és possible visitar tots els espais del castell. Però en una part d'aquest hi ha ubicat el Casino de Peralada i als jardins del castell s'hi celebra, anualment, el conegut Festival Internacional de Música de Peralada. Dues raons més per a visitar alguns racons d'aquesta edificació.

El monument més gran de Catalunya, el Castell de Sant Ferran

Castell de Sant Ferran ubicat  a la mateixa comarca, l'Alt Empordà, hi trobem el castell de Sant Ferran. Aquest castell ubicat a Figueres és considerat una de les fortaleses més grans d'Europa i declarat el monument de més grans dimensions de Catalunya. Aquest ocupa 32 hectàrees i es troba dalt d'un turó al final de la pujada al castell de Figueres.

Aquest es construí com a desencadenant del Tractat dels Pirineus, el qual suposà una variació de les fronteres franceses i catalanes. Els canvis que suposà aquest tractat produí que el nord de Catalunya es quedés sense cap sistema defensiu fortificat, la qual cosa impossibilitava la protecció del territori. Com a solució és construí l'anomenada fortalesa.

Des de llavors, el Castell de Sant Ferran ha estat un espai important que ha viscut diversos i variats esdeveniments. Destacar, com a curiositat, que l'artista Salvador Dalí hi feu estada com a recluta l'any 1925.

Aquest castell/fortalesa es troba obert al públic des de l'any 1997. A més, hi ha disponible servei de guiatge.

El Parc del Castell de Montesquiu

Introduint-nos a la Catalunya Vella i de camí al Castell de Cardona és recomanable fer una parada al Castell de Montesquiu. Aquest es troba al municipi (Montesquiu) a Osona, a l'esquerra del riu Ter.

Les primeres notícies del mateix daten l'any 1285 i tot apunta que aquest castell fou una petita guàrdia o talaia, que és una torre construïda en un lloc elevat que compleix les funcions de vigilància, on hi residien els senyors de Besora quan venien de visita per a controlar i fer una ullada a les seves terres.

L'interessant d'aquesta edificació, a més de la pròpia construcció, és l'entorn, immillorable, en el qual es troba situat. El castell està envoltat per una extensió de 546 hectàrees que conformen l'espai natural del Parc del Castell de Montesquiu, propietat de la Diputació de Barcelona. El castell és visitable i s'ofereix el servei de visites guiades.

Al primer pis de l'edifici s'hi conserva, actualment, la planta noble del castell i al pis superior hi han diverses sales polivalents i golfes. A la masoveria s'hi troben el centre de recursos, la biblioteca, els laboratoris i les oficines del parc.

Les campanades a Mitjanit del Castell de Cardona

A la comarca del Bages, concretament al municipi de Cardona, hi trobem la fortalesa medieval més important de Catalunya. Estem parlant del Castell de Cardona. Aquest castell es troba a dalt d'una muntanya des de la qual es controla i s'observa la vall del Cardener. Aquesta situació era essencial per a la defensa de l'explotació de les salines.

Des del segle XI i fins al segle XV aquest castell va gaudir d'una gran activitat en les seves estances ja que hi residien els senyors de Cardona, un dels llinatges catalans més importants.

La resta més antiga que es conserva del castell és la Torre de la Minyona que era la torre mestra de la fortalesa. I que, a més, compta amb una popular llegenda. Es diu que en aquesta hi hagué tancada, Adelaida, la filla d'un vescomte de Cardona ja que, suposadament, s'hauria casat amb un alcaid musulmà reconvertint-se a la seva cultura.

Tanmateix, el castell de Cardona amaga d'altres joies com, per exemple, l'església de Sant Vicenç la qual és considerada un dels monuments més importants pel que fa el romànic català.

Castell de Montsonís, seu central dels castells culturals catalans

Un altre dels castells que identifiquen Catalunya és el castell de Montsonís (La Noguera). Durant l'edat mitjana el comte d'Urgell amb la finalitat de protegir les terres que acabava de conquerir als musulmans construí a la part alta del poble de Montsonís aquest castell.

Inicialment, es creu que el castell estava format, únicament, per una torre circular que es trobava envoltada per una muralla que s'estenia pel turó que ocupa tot el poble. I no va ser fins al segle XVI que aquest es remodelà i s'amplià. Aquest castell encara es troba, a dia d'avui, habitat. No obstant això, una part del castell és visitable.

El Castell de Miravet

Aquest es troba a les Terres de l'Ebre al municipi de Miravet, exactament s'alça a dalt d'un turó sobre el riu Ebre en una alçada de 100 metres.

Aquest castell mereix una especial menció i és recomanable visitar ja que és considerat una de les millors construccions d'arquitectura templera de tot Europa. I, en el seu temps, fou la fortalesa templera més important de la corona de l'Aragó.

Aquesta  fou construïda pels musulmans amb la finalitat de protegir el territori de l'Al-Andalus enfront les campanyes de Carlemany. Malgrat això, l'any 1153 va ser conquerit per Ramon Berenguer IV, el qual el donà, al mateix moment, a l'orde del temple.

Pel que fa la seva estructura, aquest es divideix en dos recintes diversos; el jussà o recinte murallat i el recinte sobirà. I en destaquen espais com la Torre del tresor, la torre de la Sang, el pati d'armes, el Temple romànic, entre altres.

DIFERÈNCIES ENTRE CASTELLS MEDIEVALS

I CASTELLS DEL RENAIXEMENT.

CASTELLS MEDIEVALS

L'Edat Mitjana és va dividir en tres etapes: pre-romànic, romànic i gòtic, de manera que és un estil que va evolucionant fins a arribar al Renaixement

Durant l'Edat Mitjana (segles V a XV), Europa ha presenciat la construcció de milers de castells. En aquest moment de la història, les guerres eren molt comuns. Aviat, els senyors feudals, reis i altres nobles es van preocupar per la protecció de la seva residència, béns i familiars.

Durant els primers segles de l'Edat Mitjana (fins al segle XI, aproximadament), els castells van ser construïts de fusta. Al segle XI, la construcció de l'arquitectura de castells va canviar completament. Van ser construïts de blocs de pedra. Es van tornar, per tant, molt més resistents als setges. Aquests castells medievals eren alçats en regions altes, ja que així quedava més fàcil anticipar l'arribada dels enemics. Un castell trigava, de mitjana, de dos a set anys a ser construït.

Al voltant del castell medieval, generalment era obert una fossa omplert d'aigua. Aquesta estratègia va ser important per impedir la penetració de l'enemic durant una batalla. Els castells van ser envoltats per murs i torres, on ocupaven posicions els arquers i altres guerrers. El calabós era una altra àrea important, ja que en ell els reis i senyors feudals mantenien presos als bandits, o enemics capturats. Com el castell medieval va ser construït amb la intenció principal de protecció durant la guerra, altres elements van ser dissenyats i desenvolupats per a aquestes edificacions. Molts tenien passatges subterranis perquè, en un moment de la invasió, els seus residents poguessin fugir. El castell era el refugi dels habitants del feu, incloent els seus camperols (servents del senyor feudal). En el moment de la invasió enemiga, tots corrien a buscar refugi dins de les muralles del castell. El pont llevadís, fet de fusta i ferro, va ser l'únic accés al castell i, després de tot, va ser erigit per evitar la penetració enemiga amb facilitat.

CASTELLS RENACENTISTES

Per contra a partir del segle XVI, la forma i funció dels castells va evolucionar en dues formes diferents, segons les necessitats del propietari. D'una banda tenim els castells fortalesa, on la funció és la de protegir els seus habitants, i per una altra els castells residència, utilitzats com a llar o fins i tot com a residència estiuenca. En el cas d'aquests últims, amb prou feines se li donava importància a l'aspecte defensiu, sent més important l'ostentació del luxe gràcies a l'ornamentació i el disseny.

Algunes característiques que defineixen aquestes estructures són la gairebé total absència de muralles i fossat, la transformació del Pati d'Armes en una zona d'esplai, la supressió en molts casos dels merlets i una major delicadesa a l'hora de dissenyar la Torre de l'Homenatge, incloent grans finestrals en lloc dels estrets finestrons per llançar fletxes.

Els castells residència eren sovint utilitzats com a llocs per a la celebració de festes exclusives de l'alta noblesa, i també com a punt de partida per celebrar caceres per les terres dels voltants. Tan important era l'ostentació del títol nobiliari i la riquesa, que molts van acabar per convertir aquests castells en palaus i mansions, fins i tot amb l'elevat cost de manteniment que tenien.

Però els castells fortalesa també van haver d'adaptar-se als temps, a causa de la invenció de noves màquines de setge, així que van enginyar altres maneres de construir les muralles i les torres, més arrodonides en les seves formes per absorbir millor els impactes. A partir d'aquesta època, la forma dels castells comença a ser més tancada, abundant les torres cilíndriques en l'estructura principal. Tenim un bon exemple d'ells al castell que guarda el port de la Rochelle, a França.

D'aquests segles prové un nou tipus de fortificació defensiva, les muralles s'inclinen cap a dins per resistir millor l'impacte de canons o armes de setge, i fortament dotats d'artilleria. Ens referim als baluards, construïts en llocs clau per a la defensa de ciutats o ports.