Ara us explicaré com es el monestir de Sant Benet a l'actualitat.
Ara el monestir de Sant Benet ha canviat molt perquè ara ja no hi viuen monjos, ara hi ha un hotel per poder quedar-te a visitar el monestir tot el temps que tu vulguis, també cal destacar que el hotel i el restaurant tenen una estrella Michelin.
També disposen de visites guiades per el monestir en que t'explicaran totes les parts del monestir mes amagades i sorprenents.
Hi per si fos poc molt a prop hi ha la fundació Alícia que es un centre de recerca de aliments i nutrició.
També disposen de visites guiades per el monestir en que t'explicaran totes les parts del monestir mes amagades i sorprenents.
Hi per si fos poc molt a prop hi ha la fundació Alícia que es un centre de recerca de aliments i nutrició.
A qui os deixo la web del hotel anomenat Món ST Benet: http://monstbenet.com/ca
A qui os deixo la web de la Fundació Alicia: http://www.alicia.cat/ca/
L'ORDRE RELIGIÓS DEL CÍSTER
L'orde del Cister és una branca de l'orde benedictí. Va ser fundat l'any 1098 a Cistaux, Borgonya, i es va estendre per Europa durant el segle XII sota l'impuls de Bernat de Claravall. Els sobirans catalans confiaren a l'orde la fundació de grans centres monàstics dotant-los d'abundants possessions territorials amb la finalitat d'estabilitzar l'economia i la població.
Ordre del císter (escut)
Ordre del císter (escut)
Els monestirs s'alçaven en indrets estratègics, amb aigua abundant i seguint regles estrictes: rodejaven el nucli central dependències diverses, estances, hospitals, capelles i obradors d'artesans; al voltant s'estenien les explotacions agrícoles i forestals i s'hi fundaven masies i granges.
Sant Bernat de Claravall
LA RUTA DEL CÍSTER
La Ruta del Cister és una expressió que identifica un territori concret format per les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell i els seus 65 municipis. És una marca turística que es va crear l'any 1989 amb la voluntat de dinamitzar turístic i econòmicament aquestes tres comarques.
El seu nom es deu al fet que el patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Els tres monestirs cistercens són l’esquer de La Ruta del Cister però aquesta marca va més enllà dels monestirs, de la seva monumentalitat i sobrietat, ja que descobreix unes comarques amb tradicions pròpies, una riquesa de paisatges....
ENLLAÇOS D'INTERÈS
ARA LLEIDA
CAMP D'APRENENTATGE DELS MONESTIRS DEL CISTER
COSTA DAURADA
TURISME A L'ALT CAMP
TURISME A L'URGELL
TURISME A LA CONCA DE BARBERÀ
TURISME DE CATALUNYA
ELS MONASTIRS DE SANTES CREUS,POBLET I VALLBONA DE LES MONGES
MONESTIR DE SANTES CREUS :
El monestir de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, (Alt Camp). Dels tres monestirs cistercencs Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció. Fundat el 1150 (s.XII) establert a Santes Creus a partir del 1160, passà per diverses etapes glorioses fins que l’any 1835 es produí l’exclaustració definitiva
el claustre
dels monjos. Actualment és l’únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica, cosa que permet al visitant endinsar-se a paler en cadascun dels racons d’aquest esplèndid cenobi que conserva en cada pedra el record més viu de la seva història.
monestir
Tots els monjos s’enterraven sota terra, només amb una creu al damunt perquè no hi haguessin diferències.
L'església, de sòbria i imponent arquitectura, té les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, així com la del gran almirall Roger de Llúria. També destaquen els vitralls cistercencs i gòtics i un retaule barroc de Josep de Tremulles. nau central
sepulcres reials
Hi destaca, també, la sala capitular, l'escriptorium, el gran dormitori dels monjos i el claustre gòtic (s. XIV) atribuït a l'anglès Reinart des Fonoll.
dormitori
sala capitular
escriptori
Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial.
Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics.
Cronologia del Monestir de Santes Creus
Any
|
Fet destacat
|
1150
|
Donació d'una finca a Valldaura per part de Guillem Ramon II a fi de construir-hi un monestir cistercenc.
|
1155
|
Donació d'un terreny al monestir a la zona d'Ancosa per a bastir-hi el monestir de Valldaura
|
1158
|
Donació d'un conjut de territoris a la riba del Gaià, per a construir-hi el monestir de Santes Creus de forma definitiva
|
1174
|
El quart abat de Santes Creus comença la construcció de l'església del monestir
|
1191
|
Inici de la construcció de l'ala est del claustre i les dependències adjuntes
|
1211
|
El sisè abat de Santes Creus obre al culte l'església, tot i que les obres no finalitzarien fins prop de cent anys més tard
|
1225
|
Es paralitzen les obres de construcció del monestir per la greu crisi econòmica
|
1265
|
Es reprenen les obres del monestir
|
1285
|
Pere el Gran, rei de Catalunya-Aragó, és enterrat a Santes Creus
|
1298
|
Es funda el primer monestir filial de Santes Creus, a la Valldigna (València)
|
1308
|
Fundació del segon monestir depenent de Santes Creus a Altofonte (Palerm)
|
1310
|
Finalitza l'edificació del Palau Reial de Santes Creus
|
1313
|
Inici de les obres del claustre gòtic
|
1314
|
Inici de les obres del cimbori
|
1331
|
Reinard des Fonoll, escultor anglès, inicia els seus treballs al claustre gòtic
|
1341
|
Finalitza la construcció del claustre gòtic
|
1376
|
Es fortifica el perímetre exterior del monestir
|
1410
|
Trasllat de les restes de Jaume II al monestir
|
1452
|
Santes Creus acull les restes de la reina Margarida de Prades, procedents del monestir femení del Bonrepòs
|
1519
|
Mor el primer abat que serà enterrat a la sala capitular, Pedro de Mendoza, nomenat per Ferran el Catòlic l'any 1497
|
1567
|
El monestir d'Eula (Perpinyà) es converteix en priorat de Santes Creus
|
1575
|
S'inicia la construcció de la torre de les hores
|
1640
|
S'inicien les obres de construcció del Palau de l'Abat
|
1647
|
L'escultor Tramulles fa el retaule d'estil barroc
|
1733
|
Es modifica una part del palau reial per convertir-lo en refetor
|
1741
|
L'abat Llort beneix les reformes de la capella de Santa Llúcia, anexa al monestir
|
1830
|
Elecció de l'últim abat de Santes Creus, Pere Carrera
|
1835
|
Durant el mes d'agost es produeix l'exclaustració del monestir.
|
1843
|
Comença la reconstrucció de l'església abacial en convertir-se en església parroquial
|
1870
|
Santes Creus es converteix en presó de Tarragona, es produeixen molts danys a la construcció
|
1921
|
Es declara monument nacional el Monestir de Santes Creus
|
MONESTIR DE POBLET
Poblet és un monestir de monjos cistercencs que segueixen la Regla de sant Benet des de la seva fundació, el 1150. Suprimit per les lleis de l'Estat Espanyol l'any 1835, fou re fundat el 1940 per monjos del mateix Orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbona i de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de de Santa Maria de Solius. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 29 monjos.
Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu.
Façana de l’església
L'església major de Poblet (Santa Maria) i altres llocs del monestir serviren de lloc d'enterrament de monarques, infants i altres persones de la família real catalanoaragonesa, de membres d'altres importants nissagues nobiliàries, d'abats i monjos del monestir i d'altres persones destacades.
Panteó Reial
Pere el Cerimoniós, d'acord amb l'abat Copons, decidí l'any 1340 convertir Poblet en panteó oficial del Casal d'Aragó. En els anys següents el rei va encarregar les obres, que seguí de prop. En els magnífics sepulcres, les figures jacents tenien als peus lleons, símbol de força i poder, mentre les reines hi tenien gossos, símbol de fidelitat i lleialtat.
Els sepulcres d'aquest panteó contenen les restes de moltes persones reials, algunes d’elles són:
*Arc del costat de l'Epístola (dret) de l'Altar Major
El Rei Alfons el Cast (part de les restes són a Santa Maria de Vilabertran).
El Rei Joan el Caçador.
Mata d'Armanyac, primera esposa del rei Joan.
Violant de Bar, segona esposa del rei Joan.
El Rei Joan el Gran.
Joana Enríquez, segona esposa del rei Joan.
*Arc del costat de l'Evangeli (esquerre) de l'Altar Major
El Rei Jaume el Conqueridor.
El Rei Pere el Cerimoniós.
Maria de Navarra, primera esposa del rei Pere.
Elionor de Portugal, segona esposa del rei Pere.
Elionor de Sicília, tercera esposa del rei Pere.
El Rei Ferran d'Antequera.
*Fora dels arcs reials
El Rei Alfons el Magnànim.
El Rei Martí l'Humà.
El claustre major, gòtic, del monestir de Poblet va ser construït el 1331 per ordre de Jaume II, per substituir-ne un de més antic, d'estil romànic, del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori.
Les primeres construccions
Probablement els primers monjos arribats a Poblet s’establiren provisionalment a la granja Mitjana, mentre procedien a aixecar les primeres construccions al lloc de l’assentament definitiu.
Muralla del segle XIV i Porta Reial.
L’església monàstica, de grans dimensions, es va aixecar entre els anys 1166 i 1185.
És un edifici de tres naus .
Església
Claustre gòtic Retaule Major
Sala capitular
MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell. Fundat a la primer meitat del segle XII, és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. L'església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtica.
ARQUITECTURA:
El monestir pròpiament dit és la part que ens ha arribat més íntegra, la resta, visible enmig d'edificacions posteriors, es troba ocupada pel poble per la disposició del concili tridentí del segle XVI.
El cenobi presenta unes característiques cistercenques semblants a les de Poblet o més aviat de Santes Creus.
ESGLÉSIA
El temple acusa el pas del romànic al gòtic, comença al segle XII però no acabà fins al segle XIV. Així, les voltes de la nau són de creueria (gòtic) i les dels absis de mig punt (romànic).
El cimbori octogonal, amb filigranats crestells, que cobreix la intersecció del creuer i la nau
D'una sola nau amb planta de creu llatina, amb una capçalera acabada en tres absis carrats. El central, més gran que els laterals, té tres obertures romàniques d'arc de mig punt i conté els sepulcres de Violant d'Hongria i de la seva filla Sança, els quals són coberts amb pintures heràldiques i inscripcions del segle XVIII.
CLAUSTRE
El claustre denota el llarg període de construcció del monestir, que va des de finals del segle XII fins al XVI. La galeria sud, la del costat de l'església, sembla ser la més antiga, la de llevant és gòtica i més esvelta, i la resta és dels segles XV i XVI. A part de l'estil, els escuts de les abadesses ens ajuda a datar les diferents etapes de l'obra. Tot el claustre està cobert amb voltes de creueria, com és habituals als monestirs cistercencs.
Les parts d’un monestir:
- Habitatge del servei: Era on hi dormien la gent que no era de la comunitat, per exemple, si algun dia tenien que vindre uns picapedres a fer una estàtua hi no ho acabaven en un dia es podien quedar a dormir a L’habitatge del servei.
- Hospederia: Eren unes habitacions que es llogaven els palegrins o els monjos que tenien que fer nit
- Església: Una església és un temple cristià construït específica ment per al culte religiós,
- Moli: Es on es molien el gra que treien de les seves terres.
- Dormitoris: Era l’habitació on hi dormien els monjos que vivien en el monestir.
- Cuadres: Es on vivia el bestiar ( mules, cavalls. ) Aquests animals serviran per fer treballs forçats o ve per menjar-se'ls o agafar les pells per fer abrics o jaquetes.
- Cementiri: Era on si enterraven els morts de la comunitat, normal ment els cementiris estaven al costat de l’església, però quan va arribar la “peste” els cementiris es traslladaven a una distancia de la comunitat, perquè deien que els cosso encara podrien transmetre la “peste” i per aquesta raó allunyaven els cementiris.
- Casa del Abad: Era la casa del monjo mes important del monestir.
- Claustre: Era el lloc de meditació que tenien el monjos.
- Refectori: Era on pregaven i resaven els monjos.
- Biblioteca: Era on els monjos adquirien els seus coneixements i feien llibres per desprès poder vendre i tenir un sou.
- Sala capitular: Era un sala on si acordaven lleis i si prenien les decisions mes importants.
- Bodega: Era una sala on si guardava tot el vi en botes que feien en la comunitat per poder lo conservar.
- Cuina: Es on es feien tots els menjars per els monjos de la comunitat.
- Infermeria: Era una sala on hi portaven la gent que es feria treballant ho agafava una enfermetat, la infermeria servia per curar els malalts.
- Masovers del Monestir: Eren els pagesos que treballaven per el monestir però no eren monjos, normal ment estaven una mica apartats del monestir.
Art Romànic:
L'art romànic es desenvolupa a Europa durant la baixa edat mitjana, segles XI i XII, és desenvolupat per arquitectes, pintors i escultors.
L'Arquitectura romànica neix a França i es desenvolupa principal ment a Itàlia, Alemanya i Espanya. les seves característiques són producte de la combinació d'elements constructius d'orient pròxim i occident. Prevalen els elements geomètrics més senzills de cada cultura. Cubs, prismes, piràmides i cilindres són emprats per donar forma als edificis, el resultat és d'aparença sòlida i senzilla.
Edificacions Religioses del Període:
Els arquitectes del període van desenvolupar l'ofici entorn de l'art religiós, és per això que les construccions més elaborades de l'estil romànic són esglésies. Els edificis varien en el seu aspecte segons el país i l'època, però tenen en comú característiques com: l'ús de la pedra, formes geomètriques bàsiques i la baixa alçada de les edificacions. Aquesta última permet diferenciar clarament els edificis romànics d'estils posteriors com el Gòtic, que donen gran importància a l'altura dels temples.
Art Gòtic:
L'arquitectura gòtica, també anomenada ogival és un estil artístic d'edificació que neix a França. No obstant això, en època medieval, països d'Europa com Alemanya, Itàlia, Espanya i Anglaterra, van desenvolupar de manera prolífica l'estil arquitectònic. Aquest es va emprar principalment per dissenyar les estructures d'esglésies i catedrals. Els arquitectes de diferents regions van elaborar variants d'acord a la influències culturals i possibilitats tècniques pròpies de cada un. Ells mantenien en comú elements bàsics del gòtic com: arcs apuntats, construccions lleugeres de gran alçada i espais il · luminats.
Origen de l'Art Estil Ogival:
L'art ogival s'origina en època medieval, concretament al 1140, any en què se li practica una reforma a l'Església de Sant Denis a França. Aquest Edifici és considerat el primer a Europa que exhibeix característiques gòtiques.
Els primers constructors que van rebre la influència de l'estil van ser els alemanys, anglesos i espanyols. Cada país va adaptar la idea original i la va adequar a les seves tècniques constructives i gustos estètics.
Exemples destacats de l'art gòtic són:
la Catedral de Colònia a Alemanya, l'Abadia de Westminster a Anglaterra, . les catedrals de Conca a Espanya i Chartres a França.
No hay comentarios:
Publicar un comentario